xucurruc

Agenda

Publicat en per admin el 5 febrer 2006

Aquesta agenda, adreçada a l’alumnat d’E.I. 5 anys o a 1r de Primària és el fruit d’una manera de treballar que no trobava ressò en cap línia editorial:
• No es pot empaquetar en un llibre, o en varis, la realitat que vivim cada dia a l’escola, amb el nostre alumnat.
• No es poden empaquetar els seus interessos, les seues necessitats.
• No es pot imprimir a priori la història de la classe, perquè encara no ha passat.

D’altra banda, al Grup de Treball Xucurruc, després de molts anys seguint aquesta línia pedagògica, hem vist que hi havia coses que ens interessaven cada curs, i cada any les repetíem. L’agenda era una d’aquestes eines, la qual, fins i dot després de molts anys d’haver-la fet a la classe, amb fotocòpies, encara hi havia mares que ens dien que la usaven cada dia.

Però, preparar-la cada curs ens suposava un gran esforç: fotocopiar les pàgines, enquadernar-les,… fins que ens vam plantejar la idea d’editar-la.

Primer la vam presentar a una editorial (edicions 96) que ja tenia alguna agenda escolar (per a primària) però el producte que va eixir, no corresponia a les espectatives que nosaltres havíem plantejat a la empresa (per motius editorials havien inclòs molts elements que no eren els adients).

Després d’un parell d’anys d’usar-la i vist que no ens agradava la seva forma (moltes línies corbes que marejaven a l’alumnat) ni el seu contingut i com que la editorial no canviava aquests aspectes, vam decidir editar-la nosaltres mateixos: Vam imprimir 2000 agendes, i cada any editem els calendaris que necessitem segons les comandes que tenim.

En aquesta breu guia us explicarem quin és l’enfocament que li donem, i com pensem que es podria utilitzar, tenint en compte que sempre es pot fer una adaptació personal, en funció d’allò que es desitge prioritzar.

Objectius

L’objectiu que es pretén amb l’agenda és aproximar l’alumnat a una eina real que s’usa habitualment en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Té una connotació molt important en l’aspecte de la socialització. La major part dels companys que ara es troben a l’educació infantil, passaran bona part de la seua vida junts, i establir lligams entre ells els facilitarà molt les seves interaccions.

A banda, i com tot allò que usem a la educació infantil, ens aprofitarà per anar assolint progressivament el sistema del llenguatge escrit i altres objectes de coneixement propis d’aquesta etapa (calendaris, peus de foto, sistema de numeració, nom i cognoms, adreça, telèfon,…)

Enfocament que li donem

L’Agenda no és una eina per recopilar i organitzar les tasques diàries. És una recopilació de telèfons, adreces i esdeveniments importants en la vida del xiquet/a, per la qual cosa adquireix funcionalitat i significat com a tal .

També té un paper útil en la relació amb les famílies en el sentit que els va molt bé tenir els telèfons de tots els companys de classe per poder relacionar-se i comunicar-se entre elles.
Però, com la usem?

L’agenda té dues seccions: una verda i una altra de color sèpia: la primera és per a les dades personals i la segona per als esdeveniments més importants que ocórreguen al llarg del mes.

El fet que hi tinga dues parts i que estiguen diferenciades d’aquesta manera és per què contínuament anem fent una part i l’altra. No són consecutives sinó que s’usen les dues a l’hora.

Hem triat un paper apropiat per poder treballar amb ell: és fàcil d’escriure sobre la seua superfície amb qualsevol eina: llapis, retolador,…

A l’horari de classe, hi tenim una sessió setmanal dedicada expressament a l’agenda. També en alguns casos l’hem utilitzada com activitat per a encetar el dia, a partir del calendari, on treballem aspectes relacionats en la matemàtica funcional del dia a dia: la data, el número d’abans i desprès, quants dies falten fins a…, el nom del mes, el dia de la setmana.

Secció verda

En aquesta secció ens trobem amb vàries parts:

• Comença, com a totes les agendes del món, amb la identificació del propietari. Hi posem una foto de la xiqueta o del xiquet, i, individualment, emplenem la resta de camps. Altra manera de treballar aquest apartat es que el xiquet/a duga les dades personals de casa i que les explique als companys per copiar-les desprès a la seua agenda.

• A continuació ens trobem amb la identificació de l’escola , on podem posar una foto, o bé que l’alumnat hi faça un dibuix. Prèviament podem recórrer l’escola i observar-la per obtindre aquesta informació. La resta de camps es completen conjuntament, construint, entre tots i totes, el text a la pissarra i després copiant-lo al full. Tots els espais reservats per fotos, tenen una mida proporcional a les fotos comercials (10×15), pel que podeu fer-ne una fotocòpia (millor en color) reduïda i us cabrà perfectament. També podem fer un dibuix de l’escola.

• Tot seguit, treballem el llistat de la classe. De segur que tothom el té en un lloc ben visible, on hi passa llista. Repetim aquest llistat a l’agenda, posant-hi el número i el nom de cada xiqueta i de cada xiquet.

• A la pàgina introductòria de l’agenda de les amigues i dels amics, tot i que ja hi és una foto, podem posar-ne una del grup classe. Tenim ací el mateix cas que la foto de la classe. Si reduïm la foto ens cabrà perfectament. Igualment, si no tenim la possibilitat de fer les fotos, poder fer un dibuix. No obstant això, el nostre grup proposa que s’usen molt les fotos (estem en una era en el que la cultura visual és una part molt important de la cultura de les xiquetes i els xiquets. També és important que es quede ben bonic)

• I ara ve la secció de les amigues i els amics. Cada dia dels que tenim assignat a l’horari treballem les dades personals d’un company/a i li preguntem quines coses li agraden. Es com una mena de protagonista del dia. Construïm entre tots a la pissarra els camps que després ompliran i després, cadascú els emplena. Enganxem la foto de l’amic o de l’amiga (o una fotocòpia, i si pot ser en color). L’espai dedicat a la foto és l’habitual de les fotos de carnet (3×4 cm). Podem dibuixar o escriure, a l’espai reservat amb tal finalitat, les coses que li agraden. Es pot aprofitar per a realitzar un recorregut pel poble i anar coneixent on viuen els nostres companys per poder visitar-los en un futur. I fins i tot, anar de visita a sa casa, amb la connivència de les famílies (aquest darrer aspecte es pot concretar més encara amb el treball “ON VIVIM” que realitzem normalment a les classes de tres anys, en el que visitem les cases de tot l’alumnat i treballem el plànol de la ciutat. Però explicar ara aquest treball excedeix dels propòsits del present projecte.

• Hem proposat a la impremta que imprimira més fulls dels que s’utilitzarien habitualment, amb la finalitat que cada xiquet i cada xiqueta se la puga completar amb adreces d’amics de fora la classe, o d’altres companys/companyes de la classe que s’incorporen en posteriors cursos.

• Igualment, hem previst un espai per incloure les adreces i els telèfons de familiars o altres persones que els interesse tenir a la seua agenda.

Secció sèpia:

Es un diari de classe on es podrà veure, en acabar el curs, tot el que ha passat.

Té la finalitat de dur un registre d’aquelles coses interessants que hem fet: aquella eixida que ens va agradar tant, la visita a aquella exposició, o l’estudi d’aquell tema que ens va deixar tan bocabadats… amb el valor afectiu que suposa recordar tot allò que hem fet junts.

• Per completar aquesta secció hi ha uns calendaris que cada any editem i distribuïm en paper adhesiu. Quan comença el mes, enganxem el calendari corresponent i la primera tasca és personalitzar-lo: amb retoladors assenyalem els dissabtes i els diumenges. Amb un altre color, els dies de festa. Amb un altre color els aniversaris (el propietari de l’aniversari pot decidir el color),… Fem un recompte dels dies de classe que hi ha al mes, i els anotem a sota. Igualment podem posar de qui és l’aniversari que hem assenyalat

• Després, conforme van succeint els esdeveniments anem enganxant les fotos d’allò que ha passat a la nostra classe, a l’escola, al món,… i que volem recordar. Les càmeres digitals són una eina quasi imprescindible. Podem també usar retalls de diari que fotocopiem per tothom i totdon o fer un dibuix d’allò que ha passat.

• A cada foto, fotocòpia o dibuix, li hem d’afegir un peu de pàgina que, com sempre, construïm entre totes i tots a la pissarra i després copiem a l’agenda

Consideracions generals:

• Per emplenar tots els camps, es pot utilitzar igualment llapis o retoladors. Tothom coneix avantatges i inconvenients de cadascuna de les eines, pel que haurà de decidir quina li agrada més. Per la nostra banda, hem triat un paper a l’hora d’editar l’agenda que possibilita la tasca amb tots dos materials. Si usem els retoladors cada part la podem fer d’un color diferent: el nom d’un color, els cognoms d’un altre,…

• En cada camp de la secció verda s’ha posat una barra, on haurà d’escriure el text. Hem utilitzat aquesta formula per acotar d’alguna manera l’espai, i per ajudar a l’alumnat a col•locar el text al seu lloc, sense perjudicar la seva expressivitat. En canvi, a la secció sèpia, no hem limitat l’espai, per poder-lo adaptar a les fotos, dibuixos o imatges que hi usem.

• Amb el treball d’aquesta agenda es contempla la utilització de diferents tipus de llenguatge: matemàtic, plàstic, oral i escrit. En l’apartat anterior hem descrit algunes activitats-model d’aquests llenguatges. Però allò que ens agradaria ressaltar és el valor afectiu i comunicatiu que suposa aquest treball, al tractar temes com : la família, la casa, les coses que ens agraden…, d’ací la seua significativitat.

• Es també un marc idoni per treballar el llenguatge escrit en un context real i funcional.

• Es de destacar que aquest treball perdura al llarg dels anys, ja que els xiquets i xiquetes conserven l’agenda i continuen fent ús del seu contingut fora de l’ambient escolar, pel que esdevé un objecte real i no escolar.

Esperem que aquest material us siga de profit i que gaudiu amb ell.

Desactiva els comentaris

Els comentaris estan tancats.